sábado, 4 de agosto de 2007

11ena ESTADA DE JOVES ALPINISTES


Relat de Cristian Boiria:

Agafem el cotxe i marxem cap a Courmayer amb 2 mallorquins (pep i sebastia),en jordi de Montgat la Txell de Reus i Jo. Per la meitat de França parem a una gasolinera fem uns bocatas i ens trobem un roko (quina colla de freekis tothom a sobre el roko) arrivem a Courmayer a les 3 de la matinada a un camping de la Val de veny a dins del camping un roko artificial i una 12ª de blocs.

Ens aixequem i anem a Parco Nazionale di Gran Paradiso situat a la vall de Aosta a fer el Gran Paraiso 4061 metres per la ruta cabot farem de cotxe-cim -cotxe amb un desnivell de + de 2300 metres


Ens aixequem a les 2 del mati i començem a pujar 2 hores per arribar al refu i cap a les 11h ens trobem al cim ,cal comentar que vam tenir un dia magnífic i ara nomès calia baixar que al final es va convertir en una cursa per aviam qui arrivaba primer.




Tornem al camping de Peuterey a val de veny i decidim que demà anirem a fer la dent du gegant 5+ no obligat ,ens aixequem a les 6 agafem el teleferic per anar al refu de torino ens costara 30 euros i anirem el Albert,la Marta, la Mireia,el Josep i jo.

al arribar ens trobem amb mal temps i amb en Joan ,Edu,Cano,Rafa presi de la feec ,Pep dire del C.T.A.C i Xavi Perèz-Gil millor alpinista i persona , no sabem que fer més que esperar i en Xavi ens diu que d' aqui un rato això tornara a la normalitat,nosaltres mirem fora i tot són nuvols però el que diu un dels millors alpinistes de sempre va a misa i marxo amb Cano i Albert a fer la piramide du tacul una via molt bonica amb una aproximació sense paraules ,nomès per anar a peu de via passavem per un mar de esquerdes,agulles i parets. (paret de la dreta )

Començo la meva primera escalada als alps italians la meva il·lusio és tan que no tinc paraules per dir-ho començem a escalar el semiequipat, i un granit.... mare meva per fer una comparació és un granit made in los alpes ,ni cavallers ni rès. Ens equivoquem de via al 3 llarg i ens trobem en un sostre que li veiem color però tambè un saque de 20 metres perque era mès llis ...





Mirem el temps ,els nuvols ,el fred que teniem i la inexperiència que teniem als alps i decidim marxar ,rapelar i fora ,en l' últim rapel a peu de paret no podem recuperar les cordes hi decideixo pujar a recuperar-les amb un prusic i anar trepant fins la R les trec i cap al refu a sopar.




Sopant amb tots els que ens trobem allà Josep M. Cano em comenta de anar a fer la via dels suissos al gran Capuccin ,jo li dic que si avans de saber que era, tothom reia de que anavem a fer el gran Capuccin sense saber res d'ell (quins freekis) mirem la ressenya 2


en Pep ens diu que es pot fer be i que amb 6 hores podem estar a dalt ,en Xavi Perèz-Gil ens mira amb una cara amb un somriure com sabent el que ens esperaba i lo bo que seria per el nostre aprenentatge i que a les 8 a peu de paret,en Rafa ens diu que millor esmorzar a les 5h perque fins les 7h no tornen a donar d'esmorzar, a les 5 del mati em trobo amb en Cano esmorzant menjem algo i ens tornem a possar a dormir fins les 6:15 que sortirem del refu torino 2 hores de aproximació fins a peu de paret. Són les 7:50 i estem a peu de paret ens possem el material i tenim dos llarg fins el peu de roca ,passant per unes esquerdes d' allò mès perilloses, quan estem a la roca deixem la motxila amb les botes,grampons,piolos... i comença la nostra aventura el GRAN CAPUCCIN

començem a escalar per el granit capuccin i anem fent i ens trobem una cordada a sobre i tenim que anar esperant a cada reunió ens pensavem que era semiequipat del rollo pirineus però no és ni del rollo montrebei tenim R de claus i un clau per llarg o 2 ,em trobo davant del 6a una paret increible on passa una fisura neta i acava a sobre un sostre ,començo a equipar i fins el sostre on trobo un clau el xapo poso un microfriend una mà i remonto cap a la dreta sortin d' aquell sostre un parell de passos i R (salvat)remonto en Cano amb la motxila i començo a escoltar crits de Cristian Cristian !!! no era en Cano eran l'Albert en josep i en Pep que que havien fet cim del trident du tacul una imatge increible en Cano arriva a R i segueix cap a munt empalmant 2 llargs increiblee!! (Cano- blau Cristian-vermell)


moltes R no sabiem ben bé per on estavem perque teniem una ressenya italiana i una francesa cada una deia una cosa i una graduacio diferent, em remonta i pujo cap amunt, jo tambè em trobo be i ampalmo 2 llarg ens veiem que no anavem del tot ràpid començo a pujar passo 2 reunions i en Cano em diu que queden 15 metres de corda jo pregunto a crits a la cordada de adalt on és la proxima reunio i em diuen a 15 metres una mica just però en fi així va la cosa .., els hi pregunto si és recta a la dreta o amunt em diuen a l'esquerra jo animat li tiro a saco amb un roce increible i a metres de un seguro de cop i volta veig la R tenia 7 metres per davant i la corda em tira cap avall no puc pujar, que fer?, poso un tasco i em crida que tindrem que fer un ensamble jo li dic que si, i vam pujar fins la reunio ,que per cert no era la correcte i vam tenir que rapelar fins la bona .


estavem a la reunio del 5+ una fisura mès dura que la del 6a ,si fos per el meu parè, els llarg mès durs de la via ,vaig començar a tibar-li i cada cop veia la fisura mès petita,molt dur !!! em faltava material i tenia que anar treient coses que posava,vaig arrivar a la R mès apurat....
Cano ho va passar fatal anant de 2 amb la motxila i sense apenes seguros o poder traccionar ,un maquina!!! Mentres el pujava un guia frances i un client baixavan a tota bufa , i van anar a parar a la meva reunio erem 4 persones en una R (el paravol no es molt comú al Capuccin) ens vam tenir que esperar una bona estona,i vam començar a perdre la cordada que teniem a davant,ara ens tocava el llarg mès divertit un artificial que en lliure marca desde 6b a 7a depenen de la ressenya, li tira el Cano sense molts problemes (eren les 5) els ultims 3 llargs els vam fer ràpid però la roca era molla i ens va costar un munt...



Estem adalt del GRAN CAPUCCIN menjem alguna cosa ,bueno uns fruits secs,l'aigua que ens quedava ,ens posem el gore,i començem a rapelar eran les 6:30 - 7:00 , en la segona R les cordes encallades ,menys mal ,les aconseguim recuperar, tirem a la següent ,feiem tard i decidim fer un rapel de 60 m ,estem avall i i no podem recuperar les cordes ,decideixo pujar a prusiks, no teniem cordinos i ho vem tenir que fer amb bagues de reunio i nomès teniem un streep ,solucio bagues amb nussos,i vai anar tirant cap amunt fet caldo ,no podia mès, el cansament de tot el dia... menus mal del Cano que anava animant OLE TUS HUEVOS !! VINGAAA OLEEE TUS HUEVOS CRISTIAN!!! en definitiva a les 3 de la nit ens trobarem a sota del gran Capuccin amb lluna plena, havent avandonat una corda que sens va quedar trevada i material que aviem deixat per fer reunions, en quedaven 2 hores per el refu...

a les 5 del mati entrem al refu ... saps la cara que feia la gent quan sortia a fer l'activitat i veia a dos nois de 20 i 21 anys entrant amb una bosa de magnesi pengada.

esmorzem i a dormir....

Cap a les 9 marxem del refu amb tots els alla present escales avall ,cama cama...


Desprès vem sortir de festa per courmayer a 3 euros birra ,mare meva !!! i desprès al camping acavar la festa amb ron,pancharan.... uns riures i un cachondeo amb les 24hores Capuccin i amb Xavi perèz-Gil que ens va dir que tenia 60 anys i mare meva ens fotia canya a tots !! el deurien descongelar fa poc !!! en definitiva vem acavar plorant del riure tots !!!

VENÇUT ÉS QUI DEIXA DE LLUITAR !!!!!!





viernes, 3 de agosto de 2007

fotos fragel rock







































Paret de l'aeri alliberada per en Roger , Maki i en Cristian.
ELS MILLORS ESCALADORS SÓN ELS QUE MILLOR S'HO PASSEN